Indigneu-vos de Stéphane Hessel de l’editorial Destino és un llibre que cal llegir. És el pensament d’un home de 93 anys que va tenir una vida plena de contrarietats i compromisos. El pas per diferents camps de concentració alemanys en època del nazisme el va fer més compromès amb la llibertat humana i amb la societat en general. A partir del 1946, ja com a diplomàtic francès, formà part de la comissió que va elaborar la Declaració Universal dels drets Humans. Potser no cal passar per experiències traumàtiques per a l’individu per a ser responsables amb la societat que ens ha tocat viure. La clau queda palesa en el pròleg de José Luís Sampedro. “La responsabilitat de l’home que no es pot refiar ni d’un poder ni d’un déu. Al contrari, s’ha de comprometre en nom de la seva responsabilitat d’ésser humà.” Cal que els joves assumeixin el seu rol, deixin enrera la seva indiferència i busquin el seu motiu per comprometre’s amb el món. L’individualisme no aporta beneficis a la societat ni tampoc al propi individu. Si ens fixem en el món animal veiem com les abelles o les manades de llops treballen col·laborativament per a un interès comú. És necessari per a la nostra pròpia evolució i, per tant, per a la nostra qualitat de vida com a espècie que deixem a banda postures egoistes i mirem d’unir esforços perquè això beneficia a tots.
Hessel ens fa reflexionar quan diu: “Gosen dir-nos que l’Estat ja no pot garantir els costos d’aquestes mesures ciutadanes. Però com pot ser que avui faltin diners per mantenir i prolongar aquestes conquestes si la producció de riquesa ha augmentat considerablement des de l’Alliberament, un període en què tot Europa estava arruïnada? només pot ser perquè el poder dels diners, tan combatut per la Resistència, mai no ha estat tan gran, insolent, egoista amb tots, des dels mateixos servents fins a les més altes esferes de l’Estat. Els bancs ara ja privatitzats es mostres sobretot preocupats pels seus dividends i pels elevats salaris dels seus directius, i no pas per l’interès general. La distància entre els més pobres i els més rics no havia estat mai tan important, i mai no s’havia fomentat tant la cursa pels diners, la competició.
El motiu de base de la Resistència era la indignació. Nosaltres, els veterans dels moviments de resistència i de les forces combatents de la França lliure, demanem a les joves generacions que facin viure i que transmetin l’herència de la resistència i dels seus ideals. Els diem: agafeu el relleu, indigneu-vos! Els responsables polítics, econòmics, intel·lectuals i el conjunt de la societat no han de claudicar ni deixar-se impressionar per l’actual dictadura internacional dels mercats financers, que amenaça la pau i la democràcia.
Desitjo que tots, cadascun de vosaltres, tingueu el vostre motiu d’indignació. És necessari. Quan alguna cosa t’indigna, com jo vaig estar amb el nazisme, llavors et tornes militant, fort i compromès.” (p. 25-26)
Potser caldrà mirar avui l'espai A banda ampla de TV3 per tal de saber l'abast d'aquest moviment d'indignats que hi ha arreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada