El correllengua va passar per diferents llocs del territori de parla catalana. Aquesta setmana ha passat per Torredembarra. El dissabte es van fer els actes centrals amb especial atenció a la cercavila i el conjunt d'actuacions dels grups locals de cultura popular a la plaça del Castell. Ara anirà cap a Altafulla, entre moltes altres ciutats i pobles. Cal que mantenim viva la flama.
Visiteu la pàgina de la Coordinadora d'Associacions per la llengua catalana per saber-ne el recorregut: cliqueu aquí
Citem textualment el que inspira aquestes associacions:
"El Correllengua 2011 va començar a caminar el passat dissabte 2 de juliol a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), amb un conjunt d'actes dedicats a recordar la figura del poeta i escriptor Joan Oliver "Per Quart", autor homenatjat enguany en commemoració del 25è aniversari de la seva mort.
El Correllengua és un dels màxims exponents del treball en xarxa entre associacions i persones d'arreu del país que lideren projectes de defensa i promoció de la nostra llengua i cultura. Des d'una proposta lúdica i festiva, el Correllengua reivindica el foment de l'ús social de la llengua, difon la riquesa de la nostra cultura i enforteix la nostra personalitat i autoestima com a poble. Per aquest motiu és cabdal que el Correllengua continuï essent un moviment viu, transversal i es vagi consolidant i ampliant.
La CAL vol ser aquest element que dóna cohesió i unitat al moviment, dotant als organitzadors de Correllengua de les eines necessàries per a què puguin realitzar les seves activitats amb més facilitat i orientar-los en tot allò que necessitin. En aquest apartat del web trobareu tota la informació necessària: agenda d'actes, materials, recursos, notícies,...
Si sou una entitat o col·lectiu que organitzeu o voleu organitzar el Correllengua a la vostra vila o barri, no ho dubteu i poseu-vos en contacte amb nosaltres!
Visca el Correllengua!"
El manifest d'enguany és el següent:
"Manifest del Correllengua 2011
Existència i consciència: hi som, i sabem que hi volem ser
Tenim l'avantatge de ser-hi, i això ningú ens ho podrà negar. Laconstatació de la vida d'un poble és la seva pròpia existència,encara que això soni obvi, encara que sembli simple i absurd. No hi ha res més important que saber-se viu, perquè és precisament aleshores que podrem arribar a la consciència. I la consciència, això sí, m'atreviria a dir que ho és gairebé tot.
Hi ha dos tipus de consciència: la negativa i la positiva. La primera és la reacció al toc d'alerta que, per exemple, ens fa arribar la UNESCO: cada dues setmanes mor una llengua. És una afirmació terrible, però tan certa com la nostra existència. El coneixement d'aquesta notícia provoca una reacció, la consciència positiva, aquella que, davant d'una idea que pot perjudicar el nostre poble i qualsevol dels seus trets identitaris, fa que activem un sistema de protecció, basat, principalment, en una cultura de defensa. Per tant, una cultura agredida, minoritzada i sotmesa, que ha de sobreviure gràcies a la voluntat de la seva gent, lluny de la protecció que suposa la normalitat cultural i la democràcia institucional.
Però tot això, ja ho sabem, té uns culpables que hauríem de poder assenyalar sense cap mena de temor. Una llengua com la nostra, recolzada en una nació sense estat i, per tant, sense un ple reconeixement internacional, ho té realment complicat per seguir fent anys i fer-los amb bona salut. La opressió nacional que pateix el nostre poble és tan ampla que fa mal. Però a la vegada hi estem tan acostumats, i tot plegat ens sembla d'allò més arrambat a les normes de convivència democràtica, que ja ens hem fet amics del 'què hi farem', del 'no s'hi pot fer res'. Sortir d'aquesta prudència per arribar a l'activitat i a l'activisme cultural és només una qüestió nostra. Nostra i de la nostra voluntat.
És per això que avui és important que estiguem celebrant dues de les coses més transcendentals que, encara al segle XXI, conservem els catalans: l'existència i la consciència. Hi som, i sabem que hi volem ser. Un principi que ens ha fet hereus de les batalles més simbòliques per salvaguardar la nostra llibertat nacional. Una llibertat que no és legal, que no tenim a nivell administratiu, però que seguim treballant cada cop que parlem la nostra llengua. Del Capcir a la Llitera, de la Segarra al Camp de Túria, de l'Alcoià a Formentera.
La millor manera de conèixer el territori és recorrent-lo. La millor manera de conèixer la llengua és llegint-la i parlant-la. I això és el que ens ajuda a fer el Correllengua. Any rere any, i enguany un any més, seguim reivindicat l'autodeterminació i la riquesa lingüística. Condemnem, un any més, la falta de drets democràtics, l'opressió cultural.
Un any més, seguim al país. Perquè ens pertany. I perquè tenim un deute amb la dignitat.
Visca la llengua i la cultura catalana!
Visca els Països Catalans!
Cesk Freixas (cantautor)"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada