dissabte, 10 de desembre del 2011

Ausias March i l'amor

L'amor és un dels temes cabdals en l'obra d'Ausiàs March i de tota la tradició literària fins arribar a aquest autor. Les fonts són de diversa procedència tant trobadoresca com eclesiàstica com de tradició cortesana com clàssica; la particularitat és que fa seus alguns dels postulats i els dóna un aire més personal, més propi, més humanitzat, d'aquí la seva grandesa i originalitat. Ara ens trobem amb un home que expressa els seus sentiments més íntims dissimulats per una expressió cortesana i trobadoresca en alguns moments, però també matisats amb el pensament de l'època en què li va tocar viure. Cal recordar que la literatura empra un llenguatge estètic ple de girs i jocs de paraules que emmascaren la realitat. És millor no buscar el seu correlat real i gaudir del joc que proposa l'autor, un joc literari en què l'autor et fa còmplice dels seus dubtes més íntims, dubtes morals, dubtes amorosos, dubtes espirituals,... uns dubtes que són una mostra de la tensió interna del poeta. I és aleshores que l'Amor pren força i talment com si fos un personatge diví guia el poeta entre aquests viaranys tortuosos del seu pensament amorós fent-lo en aquest camí un mestre d'amor, ja que ha passat per tots els estadis i ha madurat.

Crec que val la pena tenir en compte aquesta entrada en què alumnes com vosaltres van participar en un projecte molt interessant i van acabant assimilant el valor d'aquest autor.

Recollim una part de l'article:

"Ausiàs March es presenta com el mestre de l’amor (cant XLVI) ja que aquest tema és molt utilitzat a la seva poesia i gairebé sempre està atribuït a una dona mitjançant un senhal. Es considera únic perquè ningú li és comparable en qüestions d'amor. També es considera un privilegiat, perquè l'amor personificat, l'ha fet mereixedor de les seves revelacions per sobre de la resta dels mortals, per això es proclama “mestre d'amor”.
Ell té com a concepte d’amor un problema, ja que diferencia entre amor honest o espiritual i amor sensual o carnal, i es veu obligat a escollir entre un dels dos. L’autor afirma que desitja el primer tipus d’amor, tot i que a vegades es veu dominat pel segon. Al poema IV de la seva obra parla d’aquests dos tipus d'amors. Després complica la divisió amb l'afegitó de l'amor profitós.

El poeta i, alhora, amant està regit per Amor i a través de la paraula expressa els seus dubtes i les seves vacil·lacions, el desig i la inaccessibilitat d'un "vós", la timidesa, la servitud, la por a l'oblit, la fidelitat extrema, la joia de l'amor, la passió, el dolor, la desigualtat en l'estimació,la pròpia dialèctica interna entre un desig d'un amor sensual i un d'espiritual, la mala consciència en el desig,la solitud de l'home enamorat, la mort,... a la seva estimada, també anomenada en algunes ocasions, "aimia". El poeta enamorat comunica els seus sentiments contradictoris d'arrel medieval, en forma de joc de contrastos que sembla que no hagi de tenir un final.

La seva poesia representarà el conflicte cabdal de la seva vida: la contradicció i el contrast de les idees del poeta sobre l'amor i la dona, preses de Dant i de la filosofia tomista, i la seva vida real passant per les seves caigudes i misèries morals. Finalment, el resultat és el to angoixat i desolat que s’observa de la seva obra. O, com diu Bohigas: "Es dóna[…] el cas que el poeta i la seva aimia no coincideixen en el mateix sentiment inefable, car els purs ideals d’ell sols troben en la dama un amor vulgar. D’ací el pessimisme que envaeix la major part de la segona època del nostre autor, pessimisme amb el qual es jutja la dona en general, i no solament aquella o aquelles que ha acusat d’infidelitat o de viltat".


La poesia d'Ausiàs March és més complexa i retòrica que la d'alguns trobadors del segle XII, els quals escrivien sobre l'amor cortès. L'amor per Ausiàs March no és només un triomf moral cap a la dona estimada, sinó que aspira a un amor pur i honest juntament amb l'amor sensual. La seva obra és l'equilibri i, alhora la lluita, entre aquest amor honest i l'amor carnal, cosa que el fa filosofar sobre la pròpia voluntat d'home amb el que sent com a amant, ja que és capaç de fer tot el que calgui per aconseguir els seus desitjos.

El poeta reflexiona sobre la relació que hi ha entre el cos i l'ànima, els separa i crea un nou ideal, el qual esdevé contemplatiu, un amor gairebé impossible sensualment. Li exigeix tant a l'amor que converteix la dona estimada en un ésser suprem, tot el que és l'amor és la dona i ens ho transmet valorant les seves virtuts i defectes com a dona real que és.

L'autor fa de l'amor una gesta, un risc entre el sacrifici i la solitud, incloent-hi la mort i, per tant, ho arrisca tot per una relació amorosa; però també defensa el seu ideal contemplatiu, on l'amor és el més important i porta l'home amant a ser-ne un màrtir, perquè arriba a consumir-se en la desesperació fins arribar a la mort.
Ausiàs March posa unes condicions molt altes a l'amor, el qual ha d'ésser únic i gairebé fanàtic. Li exigeix tant, que la dona estimada ha de sentir el mateix que ell sent perquè això és el que li dóna seguretat i harmonia a la seva vida. Tot ha de ser un equilibri que, de vegades, de tan exclusiu que el volia, en fa una tragèdia on el poeta és l'heroi, perquè creu que l'amor de la dona ha de ser correspost en les mateixes condicions que ell l'estima.

Dins de la seva obra, Ausiàs March es considera com l'expert en l'amor, amb tots els seus dubtes i certeses que tindria qualsevol ésser humà i és capaç de fer veure la perfecció de l'amor pur i honest, fins i tot a través de la mort de la dona estimada. Té una actitud original a l'hora de tractar aquest tema; es presenta no
solament com a cantor, sinó com a filòsof de l'amor, ja que l'ha estudiat per tal de sorprendre'n i formular-ne les més secretes lleis. És un poeta enamorat que s'ha doctorat en la ciència de l'amor. A més, afirma que la naturalesa l'ha empès fatalment a sentir l'amor i a pensar-hi de manera absorbent i exclusiva, i que no és pas per un acte deliberat. En la seva obra abunden les més explícites autoconfessions sobre aquesta aspiració tan íntima. Diu que la seva ciència no és una especulació pura i abstracta; els seus resultats han de servir com a lliçó pràctica dels amadors.

Com indica Joan Fuster, "Únicament en la mort- en la mort de la dama és clar- se li ofereix una perspectiva consoladora. Sembla una mica cruel, això, però és literalment així, i entra dins la lògica –literària- de la seva concepció de l’amor".

Altres idees a tenir en compte dins la filosofia de l'amor que provenen de tradició diversa:

 1. "El “jo” poètic és el protagonista d’una ficció sentimental. Expressa el seu amor i la seva naturalesa com a amador. Mostra un afany per a esvair la distinció entre el jo poètic i la persona de l’autor, tot seguint tòpics trobadorescos. L’amant vol convèncer la dama a través del joc de la paraula, l'afalaga, li declara lleialtat. L’amor és la font de tot allò que el trobador més estima. " També com a bon amant ha de seguir unes normes socials de cortesia, a l'estil trobadoresc.

2. "El món psicològic d'Ausias March és un món de dobles i triples, d'oposats i de mitjos. El cos s’oposa a l’ànima com la carn a l'esperit; en tot moment es debat entre l’amor espiritual i la passió carnal." Sempre està en una constant dialèctica,per la qual pateix i es mostra més humà, ja que exposa els seus dubtes i inquietuds morals davant l'amor.

3. "La idea de l'amor com a mirall que entra a través dels sentits." És sobretot a través de l'ull que el sentiment penetra dins l'ànima del poeta enamorat i busca desesperadament un cor semblant i un esperit semblant al d'ell, per bé que els sentits també el traeixin i li facin desitjar la carn, perquè com diu el poeta "la carn vol carn".

4. " Del dolce stil nuovo pren el concepte d'amor que porta el poeta fins a la unió amb Déu, característica en la qual Ausiàs és partícip ja que, en les seves obres, empra aquesta acció, sempre i gràcies a la dona, considerada bella i angelical davant, sempre, dels ulls de l’enamorat. La dama, també, davant els ulls d'aquest, es presenta com una dona catalitzadora i culpable del canvi de l’amant, l'anomenat enamorament, que farà que aquest ja no torni a ser el mateix. Aquesta descripció d'una dona perfecte és important en moltes de les obres de March, que creu que la dona és divina (la sol comparar amb els estels ("lucente strella"), amb els àngels ("donna angelicata": rosa, de pell i dents blancs, ulls clars, galtes rosades, coll allargat) i, fins i tot, amb el propi Déu. Tant per als stilnovistes com pel propi March, la dona és capaç de fer-los arribar al cim del cel i als àngels. Els seguidors d’aquest estil i, també, Ausiàs March rebutgen el desig sexual i aspiren a una unió espiritual amb l’única necessitat com és la del sentiment amorós. March creu en un amor pur, capaç d'esquivar qualsevol desig sensual. Ara bé, la dama també és humana en March i d'aquí neix la dialèctica. Els stilnovistes creuen que només els cors nobles i gentils per naturalesa podran sentir l'autèntic sentiment amorós.

El procés d’enamorament que tant March com els altres múltiples idealistes d'aquest moviment segueixen és el següent: el poeta contempla la figura d’una dama, que amb la seva bellesa l’enamora. Gràcies al joc de mirades mutu, la imatge de la dama s’instal·la en la ment del poeta, que en arribar al cor crea l’enamorament i amb ell, l’amant. Des d'aquest moment, l’amant es transforma i serveix fidelment la bella dona. Aquesta és una idea medieval, però els stilnovistes agregen en el cor d’aquest la perfecció de l’amor, una perfecció sensitiva, irracional, i de la qual neix el desig de l’amant per contemplar la figura de la dama. Si l’amor no és correspost, sorgeix el dolor, ferida que mata al cor i al mateix amant. Si l’amor és veritable, es cantarà a ell, i el joc de mirades dels amants anirà eliminant el desig. Aquesta última acció de mort a l'amor no correspost i del joc de mirades mutu que calma qualsevol desig, l'empra molt March en moltes de les seves obres."

5. Una altra idea és a partir de la paraula Amor que queda personificada i deïtzada i, per tant, d'alguna manera el poeta en seria un seguidor. Aniria seguint el mestratge de l'Amor per esdevenir-ne també el poeta un mestre d'amor. Aquest camí de coneixement amorós (mester d'amor) passarà per molts dubtes, per molts estadis,... i en algun moment es pot pensar que March s'ha apartat del seu camí, però no és així.

6. La dama en aquest joc amorós també participa. És una persona que té virtuts i defectes. La humanització de la dama fa que el sentiment amorós del poeta sigui més real. Ja no es tracta d'un amor platònic. Ara el que busca és un amor que perduri després de la mort. Busca l'essència de l'amor a través de la unió de cos i esperit amb la seva estimada, per així també perpetuar-se el poeta a través dels temps. Aquí no trobem en cap moment un amor elevat a la categoria de mite, trobem un amor pur, un concepte que traspassa l'eternitat.

 Val a dir que hi ha la segona i tercera part d'aquest documental que es va fer a Canal 9 sobre aquest autor.Són documentals breus, el que més dura uns 10 minuts. Val la pena.

11 comentaris: