diumenge, 16 de setembre del 2012

Any de commemoracions

El diari ara.cat ha iniciat un homenatge als nostres poetes.Cal visibilitzar la nostra cultura, una riquesa que cal saber que tenim.

Vicenç Villatoro llegeix el poema Cementiri de Sinera

   
                                       Quina petita pàtria
                                encercla el cementiri!
                                          Aquesta mar, Sinera,
                                turons de pins i vinya,
                                          pols de rials. No estimo
                                          res més, excepte l'ombra
                               viatgera d'un núvol.
                                         El lent record
                               dels dies
                               que són passats per sempre.  (Cementiri de Sinera, Salvador Espriu) Cal recordar que Sinera és un joc retòric de l’autor per a designar la seva població natal: Arenys de Mar. Sinera és Arenys escrit al revés. Ara bé, en molts casos designa per extensió Catalunya. A partir del cinquè vers el poeta mostra l’enyorança per una terra, la seva “petita pàtria”, a través d’una descripció intuïda pel simbolisme del mar, els turons de pins i vinya i la pols dels camins o rials. Ara és menys que un record, només n’és una ombra, l’ombra d’un passat per sempre. Aquell món perdut definitivament arran de la Guerra Civil (1936-1939) i de les dures conseqüències dels quaranta anys de dictadura sobre aquesta terra. Sinera esdevé un mite, el mite del paradís perdut mentre el poeta fa una llarga reflexió sobre la condició humana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada