dilluns, 15 de juliol del 2013

La llei de normalització lingüística, la Norma, compleix 30 anys

La llei de normalització lingüística va fer oficial l'ús de la llengua catalana després de la dictadura franquista i va permetre que milers d'estudiants de totes les edats poguessin aprendre lliurement la llengua pròpia del país. Va ser aleshores quan es va començar a ensenyar a les escoles i els infants van poder veure amb normalitat una llengua que només estava reclosa en un àmbit informal o familiar i exclosa dels àmbits formals i acadèmics oficials. La llei de normalització lingüística va ser aprovada per 105 vots a favor i 1 abstenció el dia 18 d'abril de 1983. Ara fa quinze anys, el 1998, es va aprovar la llei de política lingüística actual.

Avui se celebren els actes institucionals al Parlament de Catalunya.

dijous, 11 de juliol del 2013

Raimon homenatjant Joan Fuster

Raimon llegeix Joan Fuster El cantant de Xàtiva llegeix diferents fragments de l’escriptor en la commemoració de Nosaltres els valencians.
 

dissabte, 22 de juny del 2013

Teatre: Un cas com un cabàs. Petit homenatge a la J. Raspall.


Un cas com un cabàs és un petit text teatral inventat que els alumnes de l’optativa de teatre de 2n d'ESO van escenificar els dies 4 i 5 de juny al gimnàs davant dels seus companys de nivell.



El text és en el fons un petit homenatge a la poetessa Joana Raspall ja que els seus actors i actrius citen i reciten alguns textos d’aquesta escriptora, malgrat incloguin elements temàtics diversos.

En general, ha estat una experiència enriquidora.

Aquí podeu veure el treball, dividit en dues parts: I i II







Perdoneu per trigar a publicar-ho.

dijous, 13 de juny del 2013

Joaquim Amat i Piniella, in memoriam

ANY DE CENTENARIS: JOAQUIM AMAT I PINIELLA

La generació de Joaquim Amat i Piniella va viure amb desesperació embat de la guerra incivil per l'aixecament d'un militar en contra de les urnes i les seves dramàtiques conseqüències (fugida, exili, camps de concentració, camps d'acollida, delators, camps de treball forçós, presons, afusellaments, misèria i molta gana, humiliació, despreci, fosses comunes, mort, censura, prohibicions extremes, pensament únic del vencedor, la política de la por,...), l'atac del pensament totalitari,  de la imposició d'unes doctrines que van ocasionar la mort de milers i milers de persones a Europa.

És curiós com aquest manresà de pensament lliure i progressista va ser abans i després del 1936 un gran defensor de la llibertat de pensament de l'individu. La vida de J. Amat sembla extreta d'una pel·lícula. Fixeu-vos com li van anar les coses: http://www.memoria.cat/amat/content/biografia La vida no sempre juga a favor nostre en tots els seus camps.

Amat i Piniella el juny de 1940 va ser fet presoner per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on s'hi va estar durant gairebé cinc anys, fins que al 1945, amb el final de la segona guerra mundial, va ser alliberat. A partir del 1946 (en plena dictadura franquista), quan va tornar a Catalunya i a la seva ciutat natal, va ser silenciat i les autoritats locals li van prohibir que tornés

En el llibre K.L Reich és dels pocs textos en què se'ns narra les barbaritats que va fer el nazisme en els camps de concentració. Montserrat Roig en el seu llibre Els catalans en els camps nazis explica moltes experiències doloroses viscudes. La història no s'ha d'oblidar. És per aquest motiu que al 1963 va publicar aquesta obra, un text que havia escrit al seu pas per Andorra entre 1945-1946. Era un text fidel al text del Jurament de la Deportació fet a Mauthausen el maig de 1945: "L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".

Cal recordar que Amat i Piniella va dedicar tots els seus esforços a la lluita contra l'oblit. És per aquest motiu que va fundar al 1962 de manera clandestina   Amical de Mauthausen.

Enguany és l'any Joaquim Amat i Piniella i els manresans i tota la ciutadania catalana li ret homenatge per ser un gran defensor dels valors de l'individu. La pàgina de memòria.cat és un portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, en la qual també hi té cabuda la figura de l'escriptor. Ara bé, des de molts àmbits se li està fent un acte contra la seva figura i contra l'oblit d'aquelles atrocitats del nazisme i de la dictadura franquista. És molt interessant veure com des dels centres educatius també s'hi està treballant un bon exemple és el bloc: L'home dels ulls tristos. Val la pena que hi entreu. Fareu un viatge al passat, però també us aportarà un punt de reflexió. No es pot oblidar el passat. Cal que entre tots posem tots els mecanismes que puguem per tal que mai més es torni a repetir.





portada_gran 

"—Els alemanys no som uns bàrbars —li havia dit un tinent en el moment de fer-lo presoner—. Sabem ser bons camarades, ja ho veuràs.
I efectivament, al camp de presoners de guerra d’on ara venien, els espanyols havien estat tractats amb humanitat, fins i tot amb deferència. L’haver fet una guerra, la seva laboriositat i el que tenia de pintoresca als ulls dels alemanys la seva manera de campar-se-la, n’eren segurament els motius. ¿Per què, doncs, en baixar del tren, després de tres dies de viatge, apareixien uns alemanys nous, ben diferents dels coneguts? ¿Per què aquells cops de culata, aquelles puntades de peu al cul, aquell baladrejar, aquelles precaucions exagerades? Tothom hauria baixat igualment del tren sense tantes presses i potser la formació hauria estat més fàcil i tot, amb els ànims menys esporuguits. 

 —Els deuen apallissar al front —suposà algú."


(...)

"Finalment, acabat el recompte, la columna no acabava de posar-se en marxa. El fred s’enfilava cames amunt d’aquells homes que portaven tres dies sense dormir ni menjar calent. Eren molts els qui ballaven i picaven de peus. D’altres es bufaven les puntes dels dits o, bracejant amplament, es donaven cops a l’esquena amb els palmells oberts. Un xicot que formava prop dels dos amics s’atreví a encendre un cigarret. Un guardià començà a cridar des del seu lloc de vigilància:
—Apaga —li digué l’Emili—. ¡Va per tu, idiota!
Però un dels sergents havia arribat abans que el fumador tingués temps de fer el desentès i d’un cop de puny li feia rajar sang del nas. L’Emili pogué veure el coll de l’uniforme.
—¿T’hi has fixat? —preguntà l’Emili quan el sergent s’allunyà—. Estem a mans de la SS.
—¡No fotis! "


(extret del capítol primer de K.L. Reich publicat per Vilaweb)


CAL LLUITAR CONTRA L'OBLIT.  NO POT TORNAR A PASSAR MAI MÉS!!!!

dissabte, 18 de maig del 2013

Nova invectiva lingüística




Aquest divendres es va aprovar per majoria la LOMCE, una més de les tantes lleis que ha tingut el sistema educatiu, però aquesta hi ha una ideologia darrera que atempta contra el sistema educatiu català amb més de 30 anys d'èxit en el tema de la immersió lingüística.




Davant de l'acció: la reacció
  Mas convocarà partits i comunitat educativa per defensar l'escola catalana "amb dents i ungles"

llegiu a vilaweb:

La llengua catalana: una defensa

A la Catalunya Nord també es defensa la llengua catalana. El fet de demanar asil a la UNESCO és una postura que potser ens hauríem de plantejar tots els catalans. La persecució es fa molt evident, tan evident que clama al cel. S'ha volgut polititzar la llengua amb un resultat nefast per a una cultura: la catalana.

Els representants de les llengües 'regionals' demanen asil a la UNESCO

Aquest dimecres passat els representants de les llengües minoritàries de l'estat francès  (Col·lectiu 31 de març) es van presentar davant la seu de la UNESCO per tal de demanar asil cultural. El marc d'empara és la carta europea de les llengües regionals o minoritàries (tractat CETS 148) adoptat a Estrasburg  l'any 1992.

 Un altre acte de defensa és la festa de la Bressola una festa en català per a celebrar, un any més, la vitalitat d'aquesta xarxa d'escoles immersives de Catalunya Nord. Cal recordar que la xarxa de la Bressola inclou sis escoles infantils i de primària al Rosselló i el Conflent, i un centre de secundària a Sant Esteve (Rosselló).

 

 Per escoltar música aneu a l'enllaç

Avui es fa la Bressolada 2013

 

divendres, 10 de maig del 2013

Una llengua maltractada

Els atacs a la llengua catalana continuen. Es vol trencar amb la unitat de la llengua amb prohibicions indirectes. Les lleis que han d'emparar tots els ciutadans d'un territori només sembla que estiguin al servei del polític de torn. Tenim el trist exemple del que va passar al parlament de l'Aragó en què es  va aprovar per 67 vots a favor, els del PP i el PAR, el canvi de nom del català a la Franja de Ponent. La nova llei de llengües, que menysprea el català i l'aragonès i elimina el reconeixement que tenien a la llei de llengües anterior. La nova 'llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó' deixa sense protecció administrativa el català i l'aragonès
Substitueix els noms del català i l'aragonès per eufemismes: el català passa a dir-se 'lengua aragonesa propia del área oriental' (LAPAO) i l'aragonès, 'lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica' (LAPAPYP). A més a més, els topònims en català deixaran de ser oficials a la Franja.

Cal destacar la contundent  resposta a les Corts per part de la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas. Val la pena que l'escolteu íntegrament: http://www.vilaweb.tv/avui-es-un-dia-trist-per-laraghttp://www.vilaweb.cat/noticia/4113792/20130510/corts-generals-corona-shi-parlava-catala.html

Cal defensar la llengua com un bé. Ara s'ha engegat una campanya a través de les xarxes socials en què es defensa la llengua catalana de manera festiva. Aneu al web estimo el català i envieu el vostre missatge a les persones que més estimeu o participeu al twitter amb l'etiqueta#estimoelcatalà. Endavant amb la llengua!!!!! Petonejeu-vos com fan a la Catalunya Nord, manifesteu-vos, .... adheriu-vos a enllaçats per la llengua, signeu
www.change.org





diumenge, 5 de maig del 2013

Un nou atac a la llengua catalana

Envoltats d'una forta crisi econòmica, la realitat aclapara per la manca de mecanismes i d'idees per tal de fer-hi front. Per contra es poden trobar iniciatives legislatives que atempten contra el respecte lingüístic d'un ciutadà que des de fa segles parla una llengua en aquell determinat territori. Curiosament, aquesta llengua és la llengua catalana, anomenada de diferents maneres arreu del territori lingüístic. Una societat que vulnera els drets lingüístics dels seus ciutadans, no és una societat que respecti, que toleri les diferències i les vegi com una riquesa.

Llegim a vilaweb la següent notícia:

"El català i l'aragonès deixaran de ser reconeguts a l'Aragó aquesta setmana"

Segons llegim: " La nova llei pràcticament esborra tant el català com l'aragonès i deixa sense cap mena de protecció per part d l'administració. D'una banda, l'aprovació d'aquesta llei implica la derogació de l'anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l'espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se 'Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental' (LAPAO); i, l'aragonès, 'Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica' (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja."

 

Ara bé, també trobem notícies encoratjadores i elogiables en defensa de la llengua:

 Al País Valencià:

"Arrenca la campanya d'Escola Valenciana per la matrícula en català"

 A les illes:

  'Moltes gràcies per tornar a demostrar que som un poble viu'

'Moltes gràcies per tornar a demostrar que som un poble viu"

amb el discurs de J. Mateu al correllengua

dilluns, 22 d’abril del 2013

L'oració de Sant Jordi de Salvador Espriu


Tal com diu l’oració d’Espriu a Sant Jordi:

Senyor sant Jordi,                       
patró,
cavaller sense por,                                 
guarda’ns sempre
del crim                          
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres
pecats
d’avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot l’altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent catalana.
Amén.”

 
És cert que no només Sant Jordi és patrimoni català. Tothom sap que també és el sant patró a Suècia, Anglaterra i a Rússia, per dir alguns llocs. Però el que no tenen en aquests llocs és aquesta conjunció d’art i llegenda tan arrelada.



El que tenen de bo les tradicions és que se celebren com si res, tot oblidant allò que tenen d’arrelament amb un poble, una cultura i una llengua.


Un 23 d’abril de 1981 moria a Llofriu (Girona) Josep Pla, figura referent de la literatura catalana de tots els temps; i també un 23 d’abril era enterrat a Madrid Miguel de Cervantes, figura referent de la literatura castellana de tots els temps. No és d’estranyar, doncs que, entre altres raons, aquesta fos la data declarada per la UNESCO “Dia Internacional del Llibre” amb l’objectiu de fomentar la lectura, la cultura i la protecció de la propietat intel·lectual mitjançant els drets d’autor, arreu del món.

 
Una portada que et fa pensar:ara

divendres, 19 d’abril del 2013

Nou atac a la llengua catalana

Ara fa un any el govern de Bauzà iniciava una en contra de la llengua catalana. Les majories tenen el perill de perdre el seny, de prendre el nord i no emparar els béns col·lectius d'una societat. Està clar quins són els interessos, ja ho han fet al País Valencià durant anys i ara es veu que volen fer-ho a les Illes Balears. Es vol desdibuixar la realitat, una cultura un poble i uns valors, per posar-ne uns altres, però amb quina finalitat?

La notícia apareguda al diari vilaweb és preocupant, ja que es redueix d'un 50% a un 20%. La reproduïm:

"El consell de govern ha aprovat aquest matí el decret de trilingüisme als centres docents no universitaris de les Illes, pel qual el català a l'escola passarà a partir del curs vinent d'una quota mínima del 50% al 20%. El decret representa l'eliminació de la immersió lingüística dels últims trenta anys.
Segons el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, amb aquest projecte es pretén que els alumnes de les Illes 'acabin l’educació obligatòria amb prou competència lingüística i comunicativa en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, preferentment l’anglès'.
El decret s'ha aprovat gràcies a la majoria absoluta del PP, que no ha fet cas de les crítiques unànimes que ha rebut dels principals sindicats educatius, associacions de pares i partits a l'oposició.
Amb aquesta modificació, la conselleria diu que aposta per l'educació trinlingüe, 'entesa com a valor afegit distintiu del centre i personal de cada alumne, sempre dins del marc d'autonomia de la qual cada centre ha de disposar per adequar la planificació a les seves necessitats, condicions específiques i resultats'.

El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l'estrangera. D'aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, 'una eina per impartir matèries no lingüístiques'.

Els alumnes d'educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i s'han d'iniciar en l'estrangera a partir dels tres anys. A primària, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees sobre matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d'hores lectives es repartiran de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l'estrangera. S'estableix que els alumnes hauran de cursar com a mínim quatre hores en llengua estrangera durant el primer i segon cicle de primària, i un mínim de cinc en el tercer cicle. 

A primer, segon i tercer d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d'aquestes matèries i la resta d'assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l'estrangera.

A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s'han d'impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals. 

Aquest nou projecte ha tirat endavant amb l'informe favorable del Consell Escolar de les Illes Balears, d'acord amb el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears i després de l'aprovació del mateix per part del consell de govern"

dimecres, 10 d’abril del 2013

Les amenaces a la llengua des de fora i des de dins, citant Espriu

Salvador Espriu ja recalca la necessitat de defensar la llengua davant dels perills i les amenaces que tan latents hi ha tan a fora com a dins. I si no escolteu aquesta frase d'Espriu recollida a la frase del dia de Catalunya ràdio:     la frase


La frase ve a tomb davant la notícia apareguda als mitjans de comunicació en què es trenca la immersió lingüística i es trenca l'esperit de cohesió que havia perviscut fins ara. Reproduïm la notícia:

"El TSJC obliga les escoles a fer les classes en castellà si un alumne ho demana

Una nova interlocutòria afirma que no és suficient amb l'atenció individualitzada de l'estudiant que ho reclama, tal com pretenia Ensenyament

diumenge, 7 d’abril del 2013

Lectura d'alguns poemes d'Espriu

Alguns alumnes de 4t d'ESO han llegit Espriu amb motiu de l'any del centenari del naixement d'aquest poeta. Escoltem-los:


dissabte, 23 de març del 2013

Informe sobre la salut del català, 2013

Un informe sobre la salut del català fet per la Plataforma per la Llengua (febrer de 2013) revela que el català és una llengua viva malgrat la manca de reconeixement oficial i jurídic.

L'informe abraça diferents àmbits d'ús com a la justícia, comercial, noves tecnologies, ensenyament, mitjans de comunicació, traducció i doblatge, etiquetatges, administració, entre d'altres.

Cal destacar el següent:


1. Les persones que saben escriure en català superen els 7 milions, el 50,3% de la població resident als territoris de parla catalana,

Les diferències, però, són molt pronunciades entre els diferents territoris de parla catalana, i on el català té un paper més destacat en el sistema educatiu és on hi ha un major percentatge de ciutadans que declaren saber  català: Catalunya (63,9%), Andorra (63,6%) i Illes Balears (54,9%). En una situació intermèdia es troben els territoris de la Franja a l’Aragó (34%) i País Valencià (32,8%). Finalment, a L’Alguer (12,5%) i Catalunya Nord (9,7%) la competència escrita en català de la població és molt baixa.


2. Al conjunt dels territoris de parla catalana, unes 4.383.000 persones declaren tenir el català com a llengua inicial i materna, mentre que el total de persones que declaren parlar el català s’eleva fins als 9.856.000 parlants.

3. Els joves catalans (entre 15-29 anys) nascuts a Catalunya tenen coneixement d’una segona llengua en almenys un 96,4%, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea (feta a partir de joves entre 15 i 24 anys), que és d’un 74%.

4. L’anglès és la llengua més apresa a la Unió Europea; el 20,09% dels ciutadans europeus declaren dominar-la com a segona o tercera llengua. El català ocupa la setena posició, només per darrere del francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià; el 0,74% dels ciutadans europeus afirmen haver après el català, una proporció superior a la del cas del suec, el neerlandès, el txec o el polonès.

5. Més d’1 milió de persones llegeixen llibres en català.

6. Més de 2 milions d’oients escolten ràdio en català.

7. El català és la 22a llengua més traduïda del món.

8. Més d’1 milió de persones llegeix diaris en català a Catalunya.


En l'àmbit de l'ensenyament destaquen el següent:
 
1. Els estudiants de Catalunya treuen mig punt més en la prova de selectivitat de castellà que en la de català.

2. El 60% dels centres de preescolar del País Valencià no ofereixen ensenyament en català.

3. 126.000 alumnes d’infantil i primària del País Valencià no poden estudiar en català tot i haver-ho sol·licitat.

4. El 81% de les proves d’accés a la universitat es fan en català a les Illes Balears.

5. El 93% de les famílies de nens entre 3 i 8 anys han triat l’ensenyament en català a les Illes Balears.

6. El 40% dels escolars andorrans cursa l’ensenyament en català.

7. Més del 18% dels alumnes de la Catalunya Nord rep algun tipus d’ensenyament en català.

8. 114 universitats d’arreu del món ensenyen català.

Les dades revelen que té bona salut, però que determinades actituds poden posar en perill un sistema de cohesió que va funcionant entre els parlants.
 

dilluns, 18 de març del 2013

Un homenatge a Joana Raspall




El 17 de març  s'ha celebrat el III Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa, impulsada per la UOC des del 2011, que vol contribuir a fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar com n'és de valorada i estimada pels seus lectors.

Des de Catalunya Ràdio també s'hi ha contribuït. Cal destacar l'excel·lent repertori de versos recitats pels locutors de la casa i que podem trobar a l'enllaç següent: aquí.

El Consorci de Normalització lingüística també ha compartit poesia a través de la xarxa amb els hashtags #jollegeixo i #cpnlcat.

El laboratori de Lletres també va participar amb una proposta que es tractava de piular al twitter durant tot el dia, cada hora en punt, versos de poetes catalans amb l'etiqueta  #jollegeixo.



Nosaltres encara que sigui l'endemà també hi volem contribuir amb un petit recull de versos de Joana Raspall, en l'any del seu centenari.

 http://www.calameo.com/books/0022186162beab13cdffc


dilluns, 11 de març del 2013

Homenatge a S. Espriu per part dels alumnes de 2n d'ESO


Els alumnes de l'optativa de teatre de segon d'ESO d''aquest segon trimestre han representat una adaptació de la tragèdia Antígona de Salvador Espriu, donat que enguany és l'any Espriu i se li ha volgut fer un homenatge des del departament de català del nostre centre.

Aquests deu alumnes han fet una excel·lent feina tenint en compte que només ho han fet en un trimestre. FELICITATS A TOTS I A TOTES!!!!!!!!

Aquí us deixem un petit tast d'aquesta representació:



Aquesta és la primera part, la segona l'enllaçarem en breu




dissabte, 9 de març del 2013

En defensa de la llengua

Els diaris novament es fan ressò de la situació en què viu la llengua catalana arreu del territori de parla catalana.

Cal recollir aquestes notícies i valorar l'esforç que es fa arreu per defensar la llengua catalana, sigui dita valenciana, mallorquina, algueresa, rossellonesa, lleidatana,...

Fixeu-vos i llegiu-ne el contingut complert:

"Els alumnes del País Valencià s'enllacen a les seves escoles per mostrar el seu rebuig als atacs al valencià

El president d'Escola Valenciana exigeix a la conselleria d'Educació que compleixi les sentències que obliguen a autoritzar l'obertura de línies d'ensenyament en valencià"

I també la pervivència del moviment nascut ara farà un any "Enllaçats per la llengua"

"Dissabte d''Enllaçats' per primer cop als Països Catalans en defensa de la llengua

Multitud d'entitats i associacions fan concentracions aquest dissabte a la tarda per mostrar rebuig a la política lingüística del PP en la primera acció conjunta als Països Catalans en matèria lingüística, inclòs l'Alguer"


ENLLAÇATS PER LA LLENGUA9 DE MARÇ, TOTHOM AL CARRER

La situació per la qual passa la llengua catalana és preocupant tenint en compte els informes de la xarxa Cruscat que depèn de l'IEC: Aneu als informes: aquí

dijous, 28 de febrer del 2013

El català a la xarxa

La llengua catalana gaudeix de vitalitat a la xarxa i sinó fixeu-vos en la notícia apareguda al diari ara, el dia 25 de febrer, que es reprodueix íntegrament:

"El català arriba a Mega

Després de sis setmanes a la xarxa, el portal d'intercanvi d'arxius ja es troba disponible en 32 idiomes. La llengua catalana ha estat la darrera incorporació a la web de Dotcom
Sis setmanes més tard del seu desembarcament a la xarxa i gràcies a la col·laboració dels usuaris, el portal d'intercanvi d'arxius Mega ja es pot consultar en català. Tal com ha anunciat el mateix Kim Dotcom a través del seu compte a Twitter, la pàgina web es troba actualment disponible en 32 idiomes, entre els quals hi ha la llengua catalana, fins al moment, la darrera a incorporar-se al portal de Dotcom.
Des de la posada en marxa el mes de gener, més de tres milions d'usuaris ja han compartit 125 milions d'arxius a través de Mega. Pel que fa als usuaris més actius, Espanya segueix mantenint-se dins el 'top 5' de països proveïdors de continguts. Cal recordar que, durant la primera setmana de vida, va encapçalar el rànquing de descàrreges al portal de Dotcom."

dilluns, 25 de febrer del 2013

Setmana Santa, S. Espriu en homenatge


Espriu setmana santa from depcattor


Els homenatges al poeta S. Espriu es van succeint en el temps i en l'espai, ja sigui al territori o virtual, com és el nostre cas. En aquest cas hem cregut convenient parlar d'un llibre poc conegut, però ple dels simbolismes propis de l'autor, ja que estem a les setmanes prèvies a la Setmana Santa.

Enllaç: aquí 

dissabte, 23 de febrer del 2013

Termes per a telefonia, acceptats pel TERMCAT


 Recollint la notícia de Laura Serra apareguda al diari ara.cat el 21/II/2013 se'ns informa de noves paraules per als nous usos que ofereix la telefonia de tot tipus.

 El Termcat publica "La telefonia al dia", que recull els termes més actuals de la telefonia mòbil de consum. Aquest text és una actualització d'un recull de terminologia que havia fet sobre aquest camp l'any 2012.

Aquí hi ha algunes novetats:

1. "Smartphone'" s'ha de dir telèfon intel·ligent.
2. La "phablet" anglesa (telèfon intel·ligent que s'acosta a la mida d'una tauleta) és un taulèfon o bé telèfon tauleta.
3. L''app" s'ha d'anomenar aplicació. I una "applicatiopn store" és una botiga d'aplicacions, així com una "web application'"és una aplicació web.
4. 'Widget', 'control', 'deskstop widget' i 'gadget' es tradueixen com a giny.
5. En català es pot dir codi QR, o bé codi bidimensional, codi de barres bidimensional, codi en 2D o codi de barres en 2D.
6. Un mòbil pot tenir 3G o ser un sistema de tercera generació (o 4G i de quarta generació).
7. "Tablet" s'ha de traduir com a tauleta tàctil. Si té "touch screen" o "multitouch screen" és que té pantalla tàctil o pantalla multitàctil.
8. La tecnologia M2M també pot anomenar-se de màquina a màquina.
9. Un "waypoint" és una fita o punt de ruta.
10. No s'ha d'activar el "roaming", sinó la itinerància. 

Altres qüestions de neologismes relacionats amb les xarxes es troben sobretot en un text publicat el 2012 que porta per títol : Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya.

1. La forma apunt com a denominació catalana equivalent al substantiu anglès post en l’àmbit d’Internet.


                                         © iStockphoto / Logorilla - L Петр Степанов

dimarts, 5 de febrer del 2013

En defensa de la llengua

Novament als diaris apareix una reflexió molt interessant sobre la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Al diari ara  del dia 5 de febrer apareix aquest article:


Reproducció:


"Immersió linguística i multiculturalisme (una resposta)

Cives, un col·laborador anònim del blog Politikon ha publicat un article sobre política lingüística al blog Cercle Gerrymandering. L’article és valuós per diverses raons: costa trobar reflexions noves des de la teoria política aplicada, la política lingüística acostuma a ser atacada des d’arguments viscerals i no pas des del nivell que ho fa Cives i, sobretot, és un text d’una gran qualitat i rigor que honora l’il·lustrat pseudònim de l’autor. Ara bé, com que no compartim la majoria d’arguments que s’hi exposen, a continuació apuntem un seguit de qüestions que convé aclarir.
Culturalisme liberal. Efectivament és impossible discutir aquí les crítiques i contracrítiques entre allò que Walzer va anomenar liberalisme I i liberalisme II. Ara bé, quan es fa referència a aquest debat cal tenir present que l’anomenat liberalisme I (si es vol agafar el de Rawls mateix o el de Waldron) mai fou dissenyat per a tractar qüestions de pluralisme cultural, ans al contrari. Fou dissenyat des de la ceguera més absoluta a la diversitat cultural com una qüestió significativa per a les persones.
Pregunta. La pregunta inicial que formula Cives és estranya: quant s’hauria d’allunyar de les seves idees un votant mitjà de la resta de l’Estat per comprendre la defensa de la política lingüística de la Generalitat.  Si es volen enfocar les coses des de la teoria política la pregunta hauria de ser: és compatible amb el liberalisme la política lingüística de la Generalitat? Aquí es podria argumentar que la primera pregunta és més fidel a l’exercici de Cives, el problema és que no queda clar si vol demostrar que la política lingüística no és liberal o si ell (votant mitjà espanyol) hi està en contra i per tant hi estaria en contra qualsevol votant mitjà espanyol.
Supòsits erronis. Si ens centrem en la pregunta original de Cives la nostra resposta és que parteix de supòsits erronis. En primer lloc, és un error pensar que la política lingüística de la Generalitat cerca l’assimilació lingüística dels ciutadans castellanoparlants (sí que ho feren, per exemple, el règim del general Franco o el Decret de Nova Planta de Felip V amb els catalanoparlants, i de manera violenta).  L’anomenada normalització lingüística té com a objectiu que la llengua catalana pugui ser utilitzada en tots els àmbits de manera igual a la castellana. És a dir, no té com a objectiu l’assimilació, sinó l’assoliment del bilingüisme. Cal recordar que a Catalunya tots els catalanoparlants són bilingües en castellà. En segon lloc, és fals que “ningú no escolti a ningú”, des d’abans de l’Escolta Espanya de Joan Maragall a finals el XIX els catalans hem explicat de mil maneres diferents el fet diferencial més enllà de l’Ebre, sembla mentida que cent anys més tard encara haguem de sentir això de “ningú escolta ningú”, l’editorial conjunt dels dotze diaris catalans la Dignitat de Catalunya fou l’enèssim missatge.  En tercer lloc, és un error identificar llengua i identitat a Catalunya. Com s’explica que siguin un 37,% els que manifesten que el català és la seva llengua d’ús més freqüent i en canvi només 20% dels catalans manifesti una identitat espanyola dominant? En quart lloc, afirmar que la qüestió identitària no preocupa als ciutadans que viuen a la resta de l’Estat és, com a mínim, agosarat (si és que es pot afirmar seriosament), no sé si cal posar-ne gaires exemples. Finalment, l’ús del terme “minoria espanyola a Catalunya” no queda gens clar. Es refereix a la majoria de catalans que manifesten que la seva llengua d’ús habitual és el castellà (a casa, a la feina, amb els amics?)? A la minoria de catalans que manifesten una identitat espanyola? O potser planteja una concepció etnicista espanyola dels immigrants de la resta de l’Estat i dels seus descendents?           
Consistència liberal. Si ens centrem en la segona pregunta (l’encaix de la política lingüística de la Generalitat amb el liberalisme) és obligat citar als autors que han treballat la qüestió com ara Branchadell o Vergés; investigadors que han analitzat la política lingüística en general i la immersió lingüística a les escoles en particular.  En primer lloc, tal com hem fet més amunt, és clau desfer alguns malentesos i certes incomprensions. A Cives el preocupa el dret dels pares a decidir l’educació cultural dels seus fills i per tant de triar en quina llengua estudien, però aquest dret no existeix. Tenen dret a triar els ciutadans madrilenys la llengua d’educació dels seus fills? El suposat dret a triar la llengua d’estudi dels fills no apareix ni a l’ordenament juridic espanyol ni als tractats internacionals. L’altre malentès ja l’hem comentat: la immersió lingüística cerca la promoció del bilingüisme, per això la Llei de Normalització estableix un mínim d’una assignatura en llengua castellana (a part de l’assignatura de llengua espanyola) i la possibilitat de fer una recepció en castellà personalitzada durant els primers anys d’escolarització. Finalment, més enllà de la qüestió lingüística (és adoctrinament fer les classes en català independentment del contingut?) cal recordar que el govern central fixa el 55% del currículum escolar actualment (inclosa l’assignatura d’Història), amb la reforma del Ministre Wert serà d’un 65% (sí, els catalans decidim un 35% del currículum escolar dels nostres fills).
Un cop desfets aquests malentesos hi ha maneres prou senzilles de veure la immersió lingüística des del liberalisme com ara la discriminació positiva o els béns públics.
Discriminació positiva (restriccions internes). És evident que la situació dels catalanoparlants després de la Dictadura era paupèrrima pel que fa els seus drets lingüístics. L’oficialització de la llengua catalana, juntament amb la castellana, obligava als poders públics a intervenir per tal de garantir que la cooficialitat fos una realitat: això és que les possibilitats d’exercir la seva llibertat (sense canviar de llengua) fossin iguals per un catalanoparlant que per un castellanoparlant. Aquesta intervenció requeria mesures de discriminació positiva a favor de la llengua catalana, ja que aquesta era la llengua més feble i amb més problemes per a sobreviure. A més a més, la llengua castellana no disposava de poders públics que la protegissin ja que l’Estat espanyol no adoptà una política lingüística (com sí que va fer Canadà oficialitzant el francès a tot el territori a partir de 1982). Branchadell ha objectat que per ser una política de discriminació positiva hauria de tenir un objectiu i ser temporal (com l’exemple de les quotes de gènere al debat feminista). Però tal com ha apuntat Vergés la política de la Generalitat té un objectiu clar: arribar a la plena igualtat el que fa els drets i deures lingüístics de catalanoparlants i castellanoparlants, és a dir el bilingüsime real. D’altra banda, el liberalisme admet polítiques de discriminació positiva permanents, per exemple respecte les polítiques envers les persones discapacitades.
Intervenció del govern liberal (restriccions extrenes). Una particularitat del liberalisme rawlsià que ja hem dit que no estava inicialment pensat per a problemes lingüístiques és la necessitat de dotar a la societat d’institucions que assegurin que la situació inicial de justícia no s’erosioni. El cas de la llengua catalana dins l’Estat espanyol és un exemple clar de llengua minoritzada que requereix una intervenció pública per a corregir (potser de manera permanent) la fragilitat dels drets dels seus parlants. Hom podria dir que una estratègia guanyadora seria deixar aquesta qüestió en mans de cada catalanoparlant. Però aquí hi ha un xoc molt clar entre la racionalitat individual i la col·lectiva tal com exposa Vergés citant els sociolingüistes Prat, Rosich i Rafanell.  És suïcida que tots els parlants d’una llengua en dominin una altra que demogràficament és molt superior sense que hi hagi cap intervenció col·lectiva (només cal fer un cop d’ull a la situació dels catalanoparlants a la Catalunya Nord, per exemple).
Bé públic. És evident que els arguments anteriors pengen de la idea kimlickiana de la importància per als individus de preservar la seva llengua i el seu entorn cultural com un context fonamental per exercir la llibertat. Però si no ens podem posar d’acord, Cives ho rebutja de manera clara i fonamentada (per a nosaltres allò que defensa Kimlicka és defensat però de manera inconscient pels liberals I: només cal veure la posició dels castellanoparlants espanyols sobre la proliferació de l’anglès a Puerto Rico, per exemple), hi ha una alternativa per a legitimar a política lingüística proposada per Vergés: veure la llengua catalana com un bé públic.     
Si adoptem aquesta perspectiva és fàcil veure que deixar la llengua catalana en mans del mercat lingüístic seria catastròfic pel seu ús com a bé públic. Un nou usuari del català té un cost marginal zero però el seu manteniment l’ha d’assumir algú. Aquest manteniment a través de la política d’immersió i de la política lingüística en general és el que permet que tots els catalans gaudeixin de les externalitats positives de l’existència del català. Unes externalitats positives que podem dir que són de tres menes: satisfer els drets lingüístics dels catalanoparlants, satisfer les virtuts innegables de disposar d’una ciutadania bilingüe (com més llengües millor, no?) i finalment promoure la cohesió social i la integració a través de l’aprenentatge de la llengua catalana. Hom podria dir que potser cal fer polítiques lingüístiques diverses però no arribar al nivell de “restricció interna” que suposa l’escolarització obligada en català com a llengua vehicular. Però és precisament aquesta política concreta la que permet  a les futures generacions de catalans gaudir de les externalitats positives de conèixer les dues llengües oficials del territori on viuen.
Independència. El supòsit de la independència estem d’acord que caldria tractar-lo a part, Branchadell hi ha dedicat un llibre sencer. Permeteu-nos dos apunts molt breus. En primer lloc, la pregunta original de Cives, sobre l’allunyament de les idees del votant mitjà espanyol de la resta de l’Estat deixaria de ser rellevant l’endemà de la secessió, no caldrien més Escolta Espanya. En segon lloc, els promotors del projecte secessionista (el govern de CiU i el seu soci a l’”oposició”, ERC; majoritaris a la cambra catalana) han manifestat la voluntat de mantenir la situació lingüística actual en una hipotètica secessió i en cap moment han plantejat la voluntat d’abandonar l’objectiu del bilingüisme igualitari ni de conculcar els drets lingüístics dels castellanoparlants. Són conscients que el bilingüisme potser és el veritable fet diferencial de Catalunya i que el seu manteniment passa per un tracte “igualitarista desigual” envers la llengua catalana.

Esperem que fins aquí hagi quedat clara la crítica a l’article de Cives, li volem agraïr el seu interès per la política lingüística i de pas felicitar tot el col·lectiu del Cercle Gerrymandering per la bona feina que fan. "


Un comentari final d'un dels autors:

"El problema de la noció de llengua pròpia és que segons com es fa servir obre la porta a una justificació il·liberal de la política lingüística ja que no es basa en els drets dels individus i s’enfronta a la idea de “llengua oficial” . Branchadell (1997) ho explica molt bé. En tot cas, és graciós que les llengües minoritzades hagin de passar la “prova del cotó” liberal mentre les llengües majoritàries es poden permetre gaudir dels drets de territorialitat que comporta disposar d’un Estat. L’exigència de liberalitat a la minories culturals amaga una certa hipocresia (o fins i tot cinisme) al meu entendre. En tot cas, penso que es pot prescindir de la idea de llengua pròpia i legitimar de manera liberal igualment la política lingüística de la Generalitat."

dissabte, 2 de febrer del 2013

En defensa de l'escola catalana

 Fixeu-vos en la notícia publicada a Vilaweb:

Cadena humana per l'escola catalana a Prats de Lluçanès

Es farà el dia 5 de Febrer, diada de Santa Àgata

Copiem:

El proper dia 5 de febrer, diada de Santa Àgata, moment en què el poble de Prats de Lluçanès commemora la crema del poble per les tropes de Felip V en la Guerra de Successió, amb un repic de campanes al campanar de l’església obert a tothom, rs convoca una acció de suport popular a l’escola catalana.
Aquesta iniciativa, que vol ser una mostra de rebuig a les propostes per espanyolitzar l’ensenyament que es plantegen des del govern espanyol, consistirà en una cadena humana per ajuntar voluntats i manifestar simbòlicament la unitat del poble davant d’aquestes polítiques que posen en perill les polítiques d’immersió lingüística, base del model escolar vigent a casa nostra i que ara està amenaçat.
La cadena s'acabarà a la plaça de l'Església amb la lectura d'un manifest i hi és convocat tothom, des de pares, alumnes i professorat dels centres fins a la població en general.

dimecres, 23 de gener del 2013

Centenari de les Normes ortogràfiques de P. Fabra


Avui, 24 de gener, fa cent anys que es van publicar les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, que ara reprodueix l'IEC. Aquí teniu l'enllaç per si voleu llegir el text original.

                         


Dates claus:

  • 1881 la revista L’Avenç publica Ensayo de gramática de catalán moderno, on  descriu de manera científica  la llengua catalana des d’un punt de vista fonètic.
  • 1891 publica l’estudi Gramática del catalán moderno
  • 1898 publica Contribució a la gramàtica de la llengua catalana.
  • 1904 publica Tractat d’ortografia catalana i del Sil·labari català.
  • 1906 participa al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb la comunicació Qüestions d’ortografia catalana.
  • 1912 és nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i ocupa una càtedra una càtedra de llengua catalana que creà la Diputació de Barcelona.
  • 1912 publica Gramática de la lengua catalana on té molt presents totes les varietats dialectals.
  • 1913 s’editen les Normes ortogràfiques.
  • 1917 Diccionari ortogràfic.
  • 1918 publica la Gramàtica catalana, per encàrrec de l'Institut, que l'adoptà com a oficial.
  • 1918 escriu Curs mitjà de gramàtica catalana, publicat per l’ Associació Protectora de l’Ensenyança, amb cinc edicions, i el 1968 fou reeditada i ampliada per R. Aramon i Serra sota el títol d'Introducció a la gramàtica catalana.
  • 1919 inicia tot un seguit d’articles dins el diari La Publicitat, coneguts com “Converses filològiques”, on debat diversos temes lingüístics.
  • 1924 edita Converses filològiques
  • 1926-35 edita Ortografia catalana i de la Conjugació dels verbs en català
  • 1931 escriu el Curs mitjà de gramàtica catalana, pensat especialment per a l'escola i reeditat, el 1968, amb el títol d'Introducció a la gramàtica catalana
  • 1932 publica El català literari, recull d’articles i discursos.
  • 1932 Diccionari General de la Llengua Catalana. L’Institut d’Estudis Catalans va partir d’aquest text per fer el diccionari oficial de la llengua catalana.
  • 1932 és nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona.
  • 1933 és nomenat president del patronat de la nova Universitat Autònoma de Catalunya.
  • 1939 s’exilia i al 1945 mor a Prada de Conflent. Durant els darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continua treballant i enllesteix una nova Gramàtica catalana, publicada pòstumament el 1956 per Joan Coromines.


La trajectòria de Fabra és fonamental per a l’evolució de la llengua normativa catalana. Quan al 1911 es va fundar la Secció Filològica de l’IEC, Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra van treballar conjuntament per fer les Normes ortogràfiques del 1913 subscrites per tots els membres, a excepció d’A. Guimerà. Aquestes normes han estat un referent per a la posterior Gramàtica catalana, unes normes que en el seu moment van alçar una gran polèmica, com tota norma que es vol imposar. La particularitat d’aquestes normes va ser que es van acceptar tant per part de la classe dirigent política com per part de la classe cultural del país, malgrat alguns desacords. En acceptar una normativa s’obria el camí que els noucentistes tant havien desitjat: el camí de la normalitat, el camí de l’ordre, de la depuració, l’equilibri,... Aquest camí és meritori en un moment en què no hi havia un referent unitari lingüístic al qual anar a consultar en cas de dubte. La virtut va ser que es va anar acceptant. Ara bé, tot codi amb el pas del temps cal matisar-lo perquè la llengua és un ens viu que evoluciona amb el temps, malgrat tot sempre hi ha un referent.


 
 Per més informació aneu al bloc següent: lexicografia

diumenge, 20 de gener del 2013

dissabte, 19 de gener del 2013

Homenatge a S. Espriu

S. Espriu


Try our video maker at Animoto.

La mort i la vida s’interrelacionen en un joc de mites en un món complex en què l’ésser humà camina indiscutiblement cap a un únic camí. Al llarg del camí la reflexió sobre l’home i el seu futur o simplement el món que l’envolta ens fa partíceps de la crueltat amb què ens enfrontem a la vida mateixa, talment com si estiguéssim en un món dominat per un ésser poc compassiu que mou els fils d’un teatre imaginari -que és el nostre propi món- i fa i desfà al seu propi criteri. Les referències culturals de tradició grecollatina o cristiana omplen els textos domant-los un significat més ampli. Així mateix, l’ús del mite o simplement de personatges mitològics distancia l’autor de la realitat, però també fa que la situï en una dimensió superior ja que un mite sempre és recurrent, és atemporal i en ser-ho fa que els temes que tracta siguin vigents, actuals. D’alguna manera el drama vindria de la mateixa condició humana de no poder-se desempallegar de les baixeses a què està sotmesa la seva naturalesa. El mite fa actual un pensament. S. Espriu parteix de mites, però també té un univers propi, cosa que el fa un autor singular i digne de ser tingut en compte no només pels temes, per les reflexions aportades, per l’amplitud del seu pensament, sinó també per una construcció i una qualitat gramatical i lingüística indiscutibles.
 

PLUJA D’HIVERN   (dins LA PLUJA (1952))
(en la mort de R. P)

Comprensiva, lànguida, clara, aquesta aigua de pluja a l’hivern. Ha caminat tota la peregrinació del cel i es troba multiplicadament a través dels fins vial de la boira, oferta mirall d’ella mateixa, germana de la llum. L’àguila no va imperar mai damunt la font que infanta aquesta aigua, la serp no sap la fondària on la pluja mor. Venia dels castells de la llum, de l’origen no traspassat per cap ala, i s’agrisava en la xarxa dels núvols, per no ferir humilitats de la terra. El do de cristall omple de fressa les feixes calbes, alluenta els braços captaires dels arbres, empara el naufragi de les masies, perdudes en l’hostilitat de la muntanya sense senders. Muntanya de balles malignes, culte antic del petit diable àvid, faune en la claror del meu jardí d’estiu, ara canonge al capítol dels bocs. Embriac de records del raïm, el diable cerca nueses de dea en la carn de les bruixes i exalça, astut, aquesta neu imaginària. L’afalac salva la litúrgia moribunda, a l’erola tots els dissabtes de fred, sota la pluja. L’aigua cobreix a poc a poc la dansa de les ombres, el vol de les òlibes, la solitud dels avets, el mal somni del camp. Unes veus benignes s’alcen en la seva lloança. Perquè és menuda i piadosa, perquè té poder damunt la llavor i damunt la roca, perquè ha plorat tot l’hivern damunt una tomba, damunt la teva terrible nova senyoria per sempre, peu harmònic que disciplina el pas de les hores sense tu, sense paraules.


Vocabulari:
lànguida: dèbil, mancat d’energia, de vigor, d’empenta.
erola: pla petit al cim d’una muntanya.
faune:  déu campestre representat ordinàriament amb banyes i peus de cabra.
fressa:  soroll, brogit, continuat.
feixa: peça de terra de conreu plana, limitada per marges.
canonge: membre del capítol d’una església catedral o d’una col·legiata.


DESPRÉS DE PLOURE (dins PETITES PROSES BLANQUES (1937)

Dinah, la gata, ha corregut, delerosa de cacera, entre els avets i el blat, indiferent a la pluja. Ha passejat amunt i avall per les avingudes de rosers, sota les dàlies i els baladres, sota la pluja. La sorra ha xerricat sota les urpes. Els cargols s’amagaven, en sentir el trepig, entre la menta. Dinah ha vingut un moment a refregar contra el meu peu la malícia del llom i ha fugit de seguida a renovar la percaça de pardals pels senders del blat, arran els arbres. Els ulls de la gata embruixen una pila d’ocells. El morro regalima de sang, d’ossets, de plomatge. La pluja reprova el sacrifici i allunya els seus dards. Dinah parpelleja ara amb calma, de cara al sol camí de jóc. No sent la mullena. S’arrossega per la sorra i és vençuda per la son sota la finor dels rosers. Tot de roses s’han esfullat després de ploure i cobreixen lentament el cos de la gata. Dinah somnia la cacera de demà i s’esgarrifa de crueltat, abrigada pel mantell de pètals caiguts després de ploure.

dilluns, 7 de gener del 2013

Pensaments de bé (Joana Raspall)




Foto: ¡¡¡¡Han llegado los Reyes Magoooos!!!
¿Habéis sido buenos este año? ¿Se han cumplido todos vuestros deseos escritos en la carta?
han arribat els reis?




                                         Pensaments de bé


                                         Un pensament bo
                                         voleia per l'aire
                                         buscant on posar-se
                                         per fer algú feliç.
                                         Sempre hi ha algú, sol,
                                         que desitja el bàlsam
                                         de paraules dolces;
                                         sempre hi ha un cor trist.


                                         Pensaments de bé
                                         i d'amor són màgics,
                                         arriben, sense ales,
                                         a l'extrem del món.
                                         Benaurat qui els rep!
                                         Sortós qui els envia!
                                         Quina llum tan clara
                                         li corona el front! 

                                                          Joana Raspall dins Font de versos