dimarts, 29 de març del 2011

Un decàleg interessant

Crec que potser us interessarà llegir el que pensa Bill Gates sobre l'èxit: 

Diuen que Bill Gates (William Henry Gates III) va ser convidat a fer una conferència a l'institut on havia estudiat l'ensenyament secundari. El seu discurs s'aplegà en aquestes normes i les cares de mestres i alumnes que, de segur, esperaven una altra cosa van ser eloqüents.

Núm. 1. La vida no és justa, acostuma-t'hi.

Núm. 2. Al món no li importarà la teva autoestima. Esperarà que aconsegueixis alguna cosa, independentment que et sentis bé o no amb tu mateix.

Núm. 3. No guanyaràs 5.000 dòlars mensuals just després d'haver acabat l'institut o la universitat. 

Núm. 4. Si penses que el teu mestre és dur, espera a tenir un cap de veritat. El teu cap no té vocació de docent ni la paciència d’aquest.

Núm. 5. Dedicar-se a servir hamburgueses o a repartir pizzes no et treu dignitat. Els teus avis tenien una paraula diferent per descriure-ho: oportunitat.

Núm. 6. Si fiques la pota, no és culpa dels teus pares o dels teus professors, així que no ploris pels teus errors, aprèn-ne.

Núm. 7. Abans de néixer, els teus pares no eren tan avorrits com ara. Començaren per fer-se quan hagueren de pagar pels teus comptes, netejar la teva roba bruta, escoltar com de guai ets i com de friquis són ells. Així que abans de començar una lluita de “salvem el món, la selva o un riu contaminat”, inicia el camí netejant les teves coses: comença per l'habitació, l'escriptori, l'armari, el llit, la motxilla.

Núm. 8. A l'escola poden haver-se eliminat les diferències entre guanyadors i perdedors, però en la vida real no. Sigues amable amb els 'nerds' (els més estudiosos de la classe). Existeixen moltes possibilitats que acabis treballant per algun d'ells. 

Núm. 9. La vida no es divideix en semestres ni en cursos. No tindràs tantes vacances d'estiu en llocs llunyans, de Pasqua, Nadal, del sant patró i molt pocs caps s'interessaran a ajudar-te que t'hi trobis bé. Tot això ho hauràs de fer en el teu temps lliure. A l’escola et donen moltes oportunitats per anar aprovant els teus exàmens, perquè la tasca acadèmica et resulti més fàcil; però això no et passarà a la vida real.

Núm. 10. La TV no és la vida real. En la vida quotidiana, la gent de veritat ha passar de la pel·lícula per anar a treballar. 




Recordeu l’important és treballar dur i posar tot l’esforç i interès perquè els teus somnis es facin realitat.

dimarts, 22 de març del 2011

Una altra manera d'entrar en la novel·la de detectius




Els alumnes de 2n de l’ESO han treballat la lectura del llibre El gos dels Baskerville de sir Arthur Conan Doyle. La novel·la detectivesca és el gènere novel·lístic centrat en la investigació d'un delicte, generalment l'assassinat, per part d'un protagonista, un " detectiu " que pot ser, bàsicament, un simple afeccionat, un professional de caire privat o un funcionari policial. La novel·la detectivesca és un dels grans gèneres que conformen la novel·la de gènere i constitueix una de les lectures de major èxit popular. El camp de la novel·la detectivesca s'encavalca a voltes amb el d'altres gèneres, com ara la novel·la d'acció i la novel·la de misteri. Els alumnes han après l’estructura de les novel·les de detectius i han comprovat que hi ha una sèrie d’enllaços per poder planificar una novel·la d’aquestes característiques: http://unpuntoiaparte.wordpress.com/la-novel%C2%B7la-detectivesca-i-la-policial/ , http://webs.racocatala.cat/eltalp/detectiu.htm, http://lletra.uoc.edu/ca/cercar?cerca=novel%C2%B7la+detectivesca, la proposta del Departament, etc . El mètode deductiu o inductiu ha estat la clau per poder trobar la solució a l’enigma.

El dia 21 de març dues noies de la Fundació Pere Tarrés van proposat una alternativa a la lectura de les novel·les de detectius. A través d’un joc de rol van fet participar els alumnes de 2n. El preàmbul del joc és molt engrescador ja que parteixen del robatori del famós quadre expressionista El Crit d’Edward Munch del museu de Noruega. Segons sembla, el cas el porta la Interpol i, per tant, la policia ha de viatjar per tot el món per buscar el culpable. Les trucades telefòniques que s’estan fent i que s’estan investigant serviran per a esbrinar: 1. El sospitós o el lladre 2. En quin país es troba el quadre 3. Quin treballador del museu està implicat, ja que tenen un sistema d'alarmes de molta qualitat i és molt difícil treure el quadre d'allí.... És aquest el punt de partença del joc. A partir d’aquest moment els alumnes per grups aniran descobrint els indicis i les pistes que els portaran a la resolució del cas.

La primavera

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.


I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.


L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.


I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.


Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

Les quatre estacions. Miquel Martí Pol

La bressola

La setmana passada sentíem la trista notícia que les retallades pressupostàries afectaven l'existència de l'escola Bressola de la Catalunya Nord.

Cal recordar que el març de 1976 una colla de nord-catalans varen decidir fer una escola catalana a Perpinyà. La Bressola és una escola que aposta per una educació de qualitat, innovadora, oberta al món, plurilingüe, però alhora catalana i, per tant, profundament arrelada al país. I això en una part del país en la qual si l'ensenyament en llengua catalana no anés lligat a qualitat i a renovació pedagògica de ben segur que hagués fracassar i moltíssims dels més de 600 alumnes que avui té La Bressola estarien en el millor dels casos a les fileres bilingües de l'Educació "nacional" francesa i en la majoria dels casos en l'ensenyament únicament en francès de l'escola pública francesa, tal com ens explica Pere Mayans en el seu bloc.

És una llàstima que la crisi malmeti una tasca tan important per al manteniment d'una llengua com la catalana. El director de l'escola Bressola,Joan Pere Le Bihan, ha advertit que hi ha una gran demanda per part de les famílies, cosa que fa pensar que la llengua es manté malgrat els entrebancs polítics francesos.

Per introduir-vos en la Bressola us recomano aquest magnífic vídeo que acaben d'editar perquè és un bon resum del que és i significava aquesta xarxa d'escoles nord-catalanes.

Una balada poètica

          La balada de la garsa i l'esmerla

                     Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
                     penatge blanc, he vista una garsa,
                     sola, sens par, de les altres esparsa,
                     que del mirar mos ulls resten alegres;
                     i, al seu costat, estava una esmerla,
                    ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
                    que no és al món poeta tan il·lustre,
                    que pogués dir les llaors de tal perla;
                    i, ab dolça veu, per art ben acordada,
                    cant e tenor, cantaven tal balada:

                   "Del mal que pas no puc guarir,
                   si no em mirau
                   ab los ulls tals, que puga dir
                   que ja no us plau
                   que io per vós haja a morir.

                   Si muir per vós, llavors creureu
                   l'amor que us port,
                  e no es pot fer que no ploreu
                  la trista mort
                  d'aquell que ara no voleu;
                  que el mal que pas no em pot jaquir,
                  si no girau
                  los vostres ulls, que em vullen dir
                  que ja no us plau
                  que io per vós haja a morir".

                                                         Joan Roís de Corella (s. XV)


En Raimon i en Josep Tero n'han fet cançons que es troben al youtube.






dilluns, 21 de març del 2011

Avui és el dia de la poesia

 El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo la poetaMarta Pessarrodona ha escrit el poema Poesia: una visió personal que la Institució de les lletres catalanes ha traduït a vint llengües, les oficials a Catalunya i algunes d'escollides entre les que parlen els nous ciutadans del món.

Tota la informació sobre les accions i les celebracions al voltant del Dia Mundial de la Poesia es pot consultar al bloc http: diamundiapoesia.wordpress.com

Què és la poesia? Que es un poema?
View more presentations from Salvia
">

dijous, 17 de març del 2011

La vitalitat de Màrius Torres

                            "La flor de l'esperança, minúscula i tenaç
                             valor dels nostres somnis, únicament hi resta." (1938)

                            "Pàtria, guarda'ns -La Terra no sabrà mai mentir..." (1939)

                            "L'antic cristall guarda el perfum august
                            Pàtria, el perfum que consagra..."  (tardor 1942)


L'editorial Pagès editors ha publicat dos llibres de Màrius Torres. L'un és una edició facsímil dels poemes del poeta lleidatà que porta per títol Reculls de Poemes 1927-1936, una recopilació a càrrec de l'Aula Magna Màrius Torres. L'altre és una reedició de l'obra poètica completa a càrrec de Margarida Prats Ripoll que porta per títol Poesies de Màrius Torres. Cal recordar que la primera edició es va fer el 1947 i a l'exili de Mèxic en la col·lecció Quaderns d'Exili a instàncies del seu amic i escriptor Joan Sales.
Torres té un missatge actual i recorrent. La seva poesia pura arriba en essència ja que l'expressió dels seus sentiments més personals i íntims coincideixen amb les experiències vitals de cada persona. La persona pot arribar a compartir el mateix estat anímic, és per això que és un poeta tan actual.
Tal com deia M. Torres en una carta a J. Pereña: "No n'hi ha prou que un poema expressi un estat d'esperit autèntic i sincer perquè deixi de ser un document per convertir-se en una obra d'art: La distància entre una cosa i una altra és enorme (...). Cada poema és un combat i el poeta no té altra arma que el llenguatge,el seu estil propi."
Cal recordar aquest gran poeta l'any del seu centenari. La institució de les lletres catalanes i el mateix Departament d'Ensenyament estan fent molts actes commemoratius.


                                      MOLT LLUNY D'AQUÍ
 
                      Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
                      on els anys d’alegria són breus com una nit;
                      on el sol és feliç, el vent és un poeta,
                      i la boira és fidel com el meu esperit.
 
                     L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
                     la mitja lluna càlida del seu minvant etern
                     i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
                     un riu profund que corre per una nit d’hivern.
 
                     Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
                     jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
                     el so de les campanes hi té una ànima viva
                     i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.
 
                    Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
                    els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
                    en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
                    com enmig de la vasta paciència del mar.
 
                    Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
                    que aquells camins fondals de xops i de canyars.
                    El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
                    torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
 
                                                                                                                                            12 juny 1939
                           LA CIUTAT LLUNYANA 

                   Ara que el braç potent de les fúries aterra
                   la ciutat d'ideals que volíem bastir,
                   entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
                   Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.

                   Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
                   ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
                   que creure i esperar la nova arquitectura
                   amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

                  Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
                  Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
                  que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

                  batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
                  que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
                  i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

                                                                                                                 1939 


És interessant anar a la pàgina de la viquipèdia perquè hi ha molts enllaços externs significatius. Cal destacar-ne el documental i els poemes musicats



 

Els alumnes de 4t a Ona La Torre



Els alumnes de 4t B Yessenia Godoy, Oliver González, Marcos González i Xavier Yáñez van anar el dilluns dia 14 als estudis d'Ona La Torre al carrer Garrofers per enregistrar una entrevista amb la Sònia Ferrer al voltant de la lectura del llibre de Nahid, la meva germana afganesa i la xerrada amb l'escriptora Anna Tortajada. Aquesta entrevista va ser emesa el dimecres dia 16 a dos quarts de sis de la tarda. No us la perdeu.

dissabte, 5 de març del 2011

Històries mitològiques





El dia 3 de març Jordina Biosca va venir al nostre centre per tal de fer més properes les històries mitològiques als alumnes de 1r d’ESO. Els alumnes han llegit el llibre de J. Vallverdú El fill de la pluja d’or, una narració que d’entrada els ha costat perquè la complexitat està en l’exercici de la imaginació literària, de la creació de nous imaginaris per tal de donar una explicació o una resposta a la realitat.

Al llarg del temps cada cultura ha creat la seva pròpia mitologia, ha generat un conjunt d’històries i de personatges per explicar parts de la història, de l’entorn, de la vida,... (sobretot aquells aspectes que feien referència a la creació del món, d’una raça, d’un país, ... o bé a la importància d’uns valors culturals i morals de la societat) que no trobaven una argumentació lògica. Aquests conjunt de relats llegendaris tenen uns referents culturals concrets relacionats amb la societat que els ha creat. Així trobem mitologia grega, celta, xinesa, egípcia, escandinava, hispànica, grecoromana, catalana, hindú, japonesa, àrab, cristiana, islàmica,...

La Jordina Biosca va fer avinent un conjunt de cinc històries de diversa procedència. Els alumnes van poder adonar-se de com els grecs havien posat el nom de mar Egeu, d’on havia sortir el nom dels Pirineus, d’on sortia el mite d’Ariadna i el laberint grotesc, qui era el Minotaure, què havia fet Dèdal,... També van poder comprovar que llibres tan actuals com els de la sèrie de Harry Potter tenien referències de personatges mitològics i de com la mitologia està present a la nostra vida diària. Els va fer adonar que el nom de la marca Nike prové del nom de la deessa Niké, la deessa de la victòria, que portava ales als peus; que la doble serp encadenada que apareix a les bosses de les farmàcies és símbol de saviesa i de guariment, etc. Tot un seguit de referents que van intentar donar sentit a personatges de còmic, de pel·lícules i de llibres tals com les fades, els gnoms, els orcs, els dracs,... que ja existeixen dins les diferents mitologies i que d’entrada no s’havien adonat que ja eren presents dins les nostres cultures.